Judo Louis: 2011

dissabte, 24 de desembre del 2011

Horaris entrenaments de Nadal

Aquests son els horaris dels entrenaments de Nadal que es faran a INEFC i al gimnàs del Louis. Aneu revisant aquest apartat per si hagués canvis en l'horari.

Entrenaments 2011:

Entrenaments 2012:

¡¡ Bon Nadal a tothom !!

diumenge, 18 de desembre del 2011

Campionat de Catalunya Absolut

Data: 17/12/2011
Lloc: Llars Mundet (Barcelona)
Resultats:

Vanessa García - 1a Posició

Guillem Pérez - 3a Posició

diumenge, 11 de desembre del 2011

El pare que et va matricular (Els Pets)

EL PARE QUE ET VA MATRICULAR.

JUDO.

“Papa, per que vaig a judo?” M’ho diu ara, amb el kimono rentat i encongit de mala manera, ara que tinc tres trimestres pagats per avançat, ara que ja no es recorda de la setmaneta que em va donar, marranejant i suplicant tot el sant dia, petonejant-me de manera gairebé indecent, dient-me allò tan suat de que tots els seus amics en farien i que ell seria la riota de la colla. M’ho diu ara, potser també per que sap que el professor s’ha xivat i m’ha explicat la crua realitat, que porta dues classes no fent res, mirant displicent des d’un racó com els altres s’esbatussen, ara que fa dos minuts que agafat de la meva ma pateix amb el cap cot aquest silenci del pare i te por de la esbroncada que li ve al damunt.

Però el meu silenci no és el preludi de res. El meu silenci és fruit d’un record mig oblidat que ha tornat de manera sobtada, una immersió en el passat, un “dejà vu” d’aquells de manual. Per que m’ha vingut al cap una tarda anant de la ma de mon pare cap al gimnàs Yodokara, provant de dissimular les poques ganes que tenia de tornar a rebre, la mandra de tornar a ser l’ase dels cops d’un talòs que en feia dos com jo i que per molt que m’amagués sempre em triava de parella; de dir que estava fart de veure que quan aquell professor gran i gros com la muralla xinesa, entendrit de veure’m anar per terra més que les baietes, em feia lluitar contra ell i es deixava guanyar deu minuts, no era per un sobtat atac d’habilitat judoka si no per que li feia molta pena.

Si, el meu nen no ho sap però l’entenc perfectament. Se que quan es va apuntar, com jo, ho va fer pensant-se que en deu dies trencaria cent toxanes amb cada ma, que en deu dies seria una maquina d’atonyinar implacable, que en deu dies totes les nenes de la classe badarien extasiades devant la seva habilitat estomacant tots els ganapies dels cursos superiors. Si, se de la seva frustració mentre fa salutacions i s’enrampa les cames assegut damunt els turmells, somiant de tenir un “nuntxaco” a les mans i fer moltes maleses. La mateixa frustració que em va fer decidir aquell dia fer al meu pare la mateixa pregunta que m’ha fet ell fa uns moments. “Papa, per que vaig a judo?” em diu sense saber que faré servir la mateixa resposta que em van donar fa un bon grapat d’anys: “Fill meu, ara potser no ho entens però un dia si. Vas a judo per aprendre una de les coses que et serviran més el dia de demà. Vas a judo per aprendre a caure i tornar-te a aixecar”

Font: www.facebook.com/elspets